So fort que fereix com els anys i que et queda marcat a l'ànima. Ara estripem les capes que ens cobreixen la pell per mostrar la veritat del cos nu. Poema escènic, inspirat en l’obra de Joan Brossa. Una experiència teatral ple de moments nus i íntims compartits a prop d’un públic reduït, on l’encarnació escènica, el transformisme, l’striptease i l'il·lusionisme configuren una atmosfera insòlita, de mutacions ràpides i dinàmiques on l’acte mateix de la transformació es transmuta en element significatiu de l'escena.