A partir d’alguns dels parlaments més populars protagonitzats pels reis de les tragèdies de William Shakespeare, Un quadre, una paret, una piscina vol reflexionar sobre la relació que mantenim els uns amb els altres quan, en ocupar un mateix espai, la societat ens obliga a competir per fer-nos valer i mantenir-nos-hi. Què passa, però, quan no en sortim airosos, quan l’ansietat i la depressió afloren? Aquests trastorns contemporanis són encara més difícils de salvar quan apareixen en un entorn artístic que t’impedeix d’expressar les angoixes en veu alta. I és que aquestes malalties només podem resoldre-les, tant en l’àmbit públic com en el privat, si ens expressem en veu alta. Com s’ho pot fer, doncs, un actor que no treballa, algú privat d’aquesta possibilitat i d’aquesta catarsi? El projecte no busca una resposta, però sí té la intenció de compartir el dubte i, potser precisament per això, esdevenir-ne un consol.