Fins on ets capaç de desdibuixar-te perquè t’estimin? Quasi Jo explora l’obsessió de transformar-nos per encaixar, una submissió silenciosa que ens aliena. L’escenari esdevé el marc d’una cita amb un «altre» absent, on l’intèrpret desplega un joc de disfresses febril per encarnar la perfecció desitjada.

El que comença com un intent seductor i encisador es torna en alguna cosa fosca, gairebé macabra. De tant esforçar-se per agradar, el cos comença a doblegar-se i a esberlar-se.