En un poblet del Pirineu, un congrés acadèmic entre la UB (Barcelona) i la UBA (Buenos Aires) es desmunta quan només dos doctorands —una filòloga catalana i un economista argentí— es presenten a l’última taula. El debat sobre El destierro de Julio Camba es desborda i dona pas a una farsa lúcida i absurda on realitat i ficció es confonen. Fantasmes literaris, figures històriques i identitats travessades pel gènere, la migració i la memòria ocupen l’escenari. L’obra, a mig camí entre conferència fallida i poema escènic utilitza l’humor i la tensió per qüestionar què vol dir arrelar avui i com es construeixen —o s’imposen— les identitats.